El cens d’hidrants, columnes, basses i preses sobre el mapa oficial de l’Institut Geogràfic Nacional, amb el seu cabal, la seva pressió i la data de la seva última revisió. S’importa des de les dades obertes de l’ajuntament; no es tecleja a mà.
Sol·licitar demostracióUn punt d’aigua pot estar operatiu, obstruït —existeix i funciona, però no s’hi pot arribar: cotxes a sobre, obres, vegetació—, avariat, fora de servei o sense comprovar. El que ningú no ha mirat surt en gris i no en verd, i no és un detall de color: en un mapa el verd es llegeix com «hi compto», i això és exactament el que no es pot dir d’una dada que ningú no ha anat a veure. Els punts neixen sense comprovar i només canvien quan algú els revisa.
Desar el que s’ha mesurat i actualitzar l’estat del punt són la mateixa operació, no dues. Si es poguessin separar, tard o d’hora hi hauria un hidrant marcat com a operatiu la darrera revisió del qual diu que està avariat, i a partir d’aquí el mapa deixa de servir per a l’única cosa per a la qual serveix: decidir on va el camió.
Gairebé tots els ajuntaments que publiquen la seva xarxa la publiquen en GeoJSON o en CSV, i ningú no teclejarà quatre-cents hidrants a mà. La importació mai no descarta el fitxer sencer per una fila dolenta: un cens municipal real porta files sense coordenades, amb comes en comptes de punts i amb els tipus escrits de mil maneres. S’importa el que es pot llegir i s’informa de la resta. Damunt de la cartografia de l’IGN s’hi poden superposar l’ortofoto del PNOA, el cadastre i el SIGPAC, per saber de qui és la finca per on cal entrar.