Una activació surt alhora a qui l’ha de rebre, pels canals que cada persona hagi configurat, i cada resposta es veu al moment. El silenci no compta com un «no».
Sol·licitar demostracióUn voluntari contesta «Hi vaig», «No puc» o «Acuso rebut». La tercera és la més útil per a qui coordina, perquè separa qui està valorant si pot anar-hi de qui encara no ha mirat el mòbil: amb només dues respostes aquelles dues persones són indistingibles i cal trucar a totes dues. I el silenci no s’interpreta mai. Amb qui ha dit que no pot ja no es compta; a qui no ha contestat cal buscar-lo, i per això apareixen en llocs diferents.
L’enviament té dues meitats separades expressament. Primer es resol a qui arriba l’alerta i s’escriu una fila per persona, totes de cop: aquella llista és el compromís, i a partir d’aquí hi ha constància de a qui calia avisar encara que el servidor caigui el segon següent. Després cada avís surt pel seu compte, de manera que un rebot afecta un de sol i es reintenta aquell. Fer-ho al revés deixaria avisos enviats sense registre, que és la pitjor combinació possible: la gent rep la trucada i qui coordina no sap que ha sortit.
Una alerta pot adreçar-se a un grup, a un indicatiu o a un nivell de disponibilitat, sense anomenar-ne els membres un a un. Surt pels canals que cada persona tingui configurats, amb dues regles que no depenen de cap casella de la pantalla: una emergència no es pot silenciar —a qui hagi apagat tots els seus canals se li reposa el correu— i l’SMS es reserva per a emergències, perquè és l’únic canal que costa diners per missatge.